LA COMUNICACIÓ PER A UNA PERSONA SENSE PARLA
18749
post-template-default,single,single-post,postid-18749,single-format-standard,bridge-core-2.5.5,tribe-no-js,page-template-home-jk2n3e41-public_html-wp-content-themes-bridge-page-php,qodef-qi--no-touch,qi-addons-for-elementor-1.5.3,qode-page-transition-enabled,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-28.7,qode-theme-bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-6.4.1,vc_responsive,elementor-default,elementor-kit-17809
 

LA COMUNICACIÓ PER A UNA PERSONA SENSE PARLA

LA COMUNICACIÓ PER A UNA PERSONA SENSE PARLA

 

El passat dimecres 25 de maig en Julià Gràcia, alumne de l’escola Joan XXIII que utilitza un sistema de comunicació mitjançant un comunicador dinàmic i un ratolí de mirada, va anar a l’Institut Montsacopa d’Olot acompanyat de la Faustina, la seva mare, i la Joana Vila, mestra de l’escola Joan XXIII.

En Julià fou convidat per la professora de l’esmentat institut, la Paz Gistau del Cicle Formatiu de Grau Mitjà dedicat a l’Atenció a les Persones en situació de dependència, a fer una xerrada a les seves alumnes.

Dins el cicle la professora imparteix un mòdul dedicat a la comunicació i va creure convenient que la visita d’en Julià al centre permetria a les alumnes conèixer de primera mà aspectes importants sobre la comunicació.

L’interès de les alumnes es va centrar a conèixer l’experiència vital d’en Julià entorn aquest aspecte. En Julià, un noi amb paràlisi cerebral, els va poder explicar amb el suport d’una tauleta amb un programari específic, altrament anomenat comunicador dinàmic, i un ratolí de mirada, amb el que pot accedir a les funcionalitats de la tauleta-comunicador, les seves experiències i el punt d’inflexió que va suposar adquirir el comunicador dinàmic.

Per altra banda, la seva mare també va poder contestar algunes de les preguntes de les alumnes entorn quins sistemes de comunicació havien utilitzat abans de poder adquirir la tauleta comunicadora. Tal com va explicar la mare havien utilitzat un plafó o llibre de comunicació amb una sèrie d’imatges anomenades pictogrames que possibilitaven a en Julià comunicar-se. No obstant això, aquest sistema tot i ser eficaç tenia la inconveniència de permetre una comunicació molt lenta i de vegades no acabava de representar al detall els pensaments d’en
Julià.

Per finalitzar, la mestra de l’escola Joan XXIII es va centrar a explicar a les alumnes tots els recursos i suports tecnològics que havien utilitzat en el passat fins a poder arribar als que utilitza en l’actualitat.

L’experiència va ser molt positiva. En paraules del propi Julià explicant l’experiència: “va ser molt guay perquè m’agrada molt explicar el meu procés de com vaig començar a escriure i poder-me comunicar.”

Des d’aquí volem animar a altres col·lectius a ajudar a visibilitzar les altres capacitats