L’ESCOLA JOAN XXIII COMENÇA EL CURS AMB MESURES ETXRAORDINÀRIES
17770
post-template-default,single,single-post,postid-17770,single-format-standard,bridge-core-2.4.9,cookies-not-set,tribe-no-js,tribe-bar-is-disabled,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-23.4,qode-theme-bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-6.4.0,vc_responsive,elementor-default,elementor-kit-17809
 

L’ESCOLA JOAN XXIII COMENÇA EL CURS AMB MESURES ETXRAORDINÀRIES

L’ESCOLA JOAN XXIII COMENÇA EL CURS AMB MESURES ETXRAORDINÀRIES

L’escola Joan XXIII, ha iniciat un nou curs escolar. Els cartells d’higiene de mans i de l’ús obligatori de la mascareta, pràcticament cobreixen tots i cadascun dels accessos al centre. I es que, com diu l’equip directiu del centre, l’objectiu bàsic i principal és evitar que els prop de 60 alumnes que actualment té el centre, hagin d’anar a casa.

Jordi Sunyol, director de l’escola: Realment en temps de confinament ha set molt difícil poder donar resposta al que necessitaven. L’objectiu primer és que no anem a casa i poder fer el treball des de l’escola.

Però per tal d’aconseguir-ho, el centre ha hagut de canviar metodologies, reduir grups per evitar que en el cas d’algun positiu, sigui un nombre petit d’alumnes el que pugui marxar.

Jordi Sunyol: Això implica aquests grups estables, temes de circulació…tot el que fan a la resta de centres és el mateix que fem nosaltres, però amb un esforç molt gran de responsabilitat sobretot per evitar aquesta possible situació a casa.

Però l’educació especial engloba infants, adolescents i joves amb característiques i necessitats molt diverses, molts d’ells amb factors de risc que requereixen de diferents professionals: fisioterapeuta, logopeda…

Jordi Sunyol: Hi ha un contacte molt intens amb l’alumne i per tant les mesures de protecció son una mica superiors a altres professors que només porten un grup i tot i estar en un entorn estable i que sempre és el mateix, en aquest cas hi posem una mica més de protecció.

Però tot i la complexitat de la situació, el Departament d’Educació ha permès seguir realitzant el model de l’escola compartida.

Jordi Sunyol: Una de les coses que ens feia més por d’aquest procés era el retrocés en la inclusió d’aquest alumnat.

Aquest model permet alternar l’escola ordinària amb la d’educació especial a molts nens i nenes, i és una de les principals claus d’inclusió d’aquest l’alumnat a un entorn ordinari.